Tierra Santa
La maledicció de ser dona!
Clica la imatge si vols veure el reportatge de 30 minuts
La maldición de ser niña
Reflexió i benvinguda!
Pastanaga, ou o cafè
Una filla es queixava amb el seu pare sobre la seva vida i sobre com les coses li resultaven tan difícils. No sabia com fer per a seguir endavant i creia que es donaria per vençuda.
Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n'apareixia un altre.
El seu pare, un xef de cuina, la va portar al seu lloc de treball. Allí va omplir tres olles amb aigua i les va col·locar sobre foc fort.
Aviat l'aigua de les tres olles estava bullint. En una va col·locar pastanagues, en una altra va col·locar ous i en l'última va col·locar grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir ni una paraula.
La filla va esperar impacientment, preguntant-se què estaria fent son pare.
Als vint minuts el pare va apagar el foc. Va traure les pastanagues i les va col·locar en un tassó. Va treure els ous i els va col·locar en un altre plat. Finalment, va colar el cafè i el va posar en un tercer recipient.
Mirant a la seva filla li va dir: "Estimada, què veus?"
-"Pastanagues, ous i cafè" va ser la seva resposta. La va fer acostar-se i li va demanar que toqués les pastanagues. Ella ho va fer i va notar que estaven toves. Després li va demanar que prengués un ou i el trenqués. Després de treure-li la closca, va observar l'ou dur.
Després li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre fruïa el seu magnífic olor.
Humilment la filla va preguntar: "Què significa això, pare?"
Ell li va explicar que els tres elements s'havien enfrontat a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien reaccionat en forma diferent.
La pastanaga va arribar a l'aigua, forta, dura; però després de passar per l'aigua bullint s'havia tornat dèbil, fàcil de desfer. L'ou havia arribat a l'aigua fràgil, la seva closca fina protegia el seu interior líquid; però després d'estar en aigua bullint, el seu interior s'havia endurit.
Els grans de cafè no obstant eren únics; després d'estar en aigua bullint, havien canviat a l'aigua.
-Quina ets tu?, li va preguntar a la seva filla. Quan l'adversitat truca a la teva porta, com respons?
Ets una pastanaga que sembla forta però que quan l'adversitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
Ets un ou, que comença amb un cor mal·leable? Posseïes un esperit fluid, però després d'una mort, una separació, o un acomiadament t'has tornat dur i rígid? Per fora et veus igual, però ets amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit?
O ets com un gra de cafè? El cafè canvia a l'aigua bullent, l'element que li causa dolor. Quan l'aigua arriba al punt d'ebullició el cafè aconsegueix el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses al teu voltant millorin?
- i TU, quina de les tres ets?
Aprenent a deixar anar el got
Una psicòloga en una sessió de gestió d'estrès va aixecar un got d'aigua, tothom esperava la pregunta Està mitjà ple o mitjà buit?
No obstant això, ella va preguntar...
- Quant pesa aquest got?
Les respostes van variar entre 200 i 250 grams.Però la psicòloga va respondre:
- El pes absolut no és important, depèn de quant temps ho sostinc. Si ho sostinc 1 minut, no és problema, si ho sostinc una hora, em farà mal el braç, si ho sostinc 1 dia, el meu braç s'entumirà i paralitzarà. El pes del braç no canvia, però com més temps el subjectes, més pesat es torna.
I va continuar: "L'estrès i les preocupacions són com el got d'aigua. Si penses en ells una estona, no pesa gens. Si penses una mica més comencen a fer mal i si penses en ells tot el dia, acabes sentint-te paralitzat, incapaç de fer res. És important acordar-se de deixar les tensions tan aviat com puguis, en arribar a casa deixa anar totes les teves càrregues."
Una psicòloga en una sessió de gestió d'estrès va aixecar un got d'aigua, tothom esperava la pregunta Està mitjà ple o mitjà buit?
No obstant això, ella va preguntar...
- Quant pesa aquest got?
Les respostes van variar entre 200 i 250 grams.Però la psicòloga va respondre:
- El pes absolut no és important, depèn de quant temps ho sostinc. Si ho sostinc 1 minut, no és problema, si ho sostinc una hora, em farà mal el braç, si ho sostinc 1 dia, el meu braç s'entumirà i paralitzarà. El pes del braç no canvia, però com més temps el subjectes, més pesat es torna.
I va continuar: "L'estrès i les preocupacions són com el got d'aigua. Si penses en ells una estona, no pesa gens. Si penses una mica més comencen a fer mal i si penses en ells tot el dia, acabes sentint-te paralitzat, incapaç de fer res. És important acordar-se de deixar les tensions tan aviat com puguis, en arribar a casa deixa anar totes les teves càrregues."
Un cuento budista
Se cuenta que en el siglo pasado, un turista europeo fue a un templo budista en Japón, con la finalidad de visitar a un famoso sabio.
El turista se sorprendió al ver que el sabio vivía en un cuartito muy simple y lleno de libros. Las únicas piezas de mobiliario eran un futón, una mesa y un banco.
- ¿Dónde están sus muebles? - preguntó el turista.
Y el sabio, rápidamente, también preguntó:
- ¿Y dónde están los suyos…?
- ¿Los míos? - se sorprendió el turista. - ¡Pero si yo estoy aquí solamente de paso!
- Yo también… - concluyó el sabio.
Y el sabio, rápidamente, también preguntó:
- ¿Y dónde están los suyos…?
- ¿Los míos? - se sorprendió el turista. - ¡Pero si yo estoy aquí solamente de paso!
- Yo también… - concluyó el sabio.
“La vida en la tierra es solamente temporal. Sin embargo, algunos viven como si fueran a quedarse aquí eternamente y se olvidan de ser felices”.
“El valor de las cosas no está en el tiempo que duran, sino en la INTENSIDAD con que suceden….. por eso existen momentos inolvidables, cosas inexplicables y personas incomparables como vosotros.”
TEST TIBETÀ
Els deutes de Nasreddin
Objectiu:
Descobrir el valor de la sinceritat
CONTE:
Descobrir el valor de la sinceritat
CONTE:
Nasreddin és el personatge més espavilat de tots els que pugueu conèixer, va entrar a casa del seu veí i li va demanar:
- “Hauries de donar-me unes quantes monedes, estic fent una col.lecta a favor d’un pobre home que deu molts diners i ja no sap com presentar-se davant dels seus creditors”.
El veí de Nasreddin, que era un bon home, li va donar les monedes i li va dir:
- “Ets una persona amb bons sentiments Nasreddin. Però digues, qui és aquest home tan endeutat?”
- Sóc jo mateix –va dir Nasreddin.
Passat un temps Nasreddin va tornar a casa del seu veí, aquest en veure’l va dir:
-“Què, ara també estàs fent una col·lecta per un pobre home tan endeutat que no pot pagar?”
- “Això mateix” -va respondre Nasreddin.
- “I naturalment aquest pobre home endeutat deus tornar a ser tu?”
- “No és un pobre fuster que s’ha quedat sense feina i que es diu Tomàs”.
El bon veí va tornar a deixar-li diners. Tot preguntant-li:
- “Com és que et dediques a recollir diners per un altre?”
- “Perquè els diners me’ls deu a mi” –va aclarir-li Nasreddin.
RESPON:
Nasreddin ha enganyat al seu veí? Per què?
Creus que Nasreddin mereixia que li donessin les monedes? Per què?
Dels dos personatges, quin creus que és més bona persona, més humanitari, més sincer, ...? Per què?
Creus que ser sincer ha perjudicat l’objectiu de Nasreddin de recollir diners? Per què?
Històries de l´Antic Testament
En grups de 3/4 alumnes caldrà treballar un dels mites que explica l'Antic Testament. Podeu presentar el treball en una cartolina/ presentació Google/ vídeo/ Prezi i combinar l’explicació amb dibuixos o bé fotos. El treball s'elaborarà en algunes de classe de religió, però caldrà acabar-lo a casa.
Històries de la Bíblia:
- Abraham i la figura del patriarca
- Jacob: el fill d’Isaac
- Caïm i Abel
- Esaú i Jacob
- Josep i el somni del faraó
- La dominació egípcia i Moisès
- La sortida d’Egipte
- Els reis: Saül, David i Salomó...
- David i Goliat
- Situació geogràfica i recursos naturals del poble d’Israel
- Context cultural del poble d’Israel
- La torre de Babel
- El mite de la creació
- El mite del Paradís (Adam i Eva)
- El mite del diluvi Universal (Noè), etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)