Pastanaga, ou o cafè
Una filla es queixava amb el seu pare sobre la seva vida i sobre com les coses li resultaven tan difícils. No sabia com fer per a seguir endavant i creia que es donaria per vençuda.
Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n'apareixia un altre.
El seu pare, un xef de cuina, la va portar al seu lloc de treball. Allí va omplir tres olles amb aigua i les va col·locar sobre foc fort.
Aviat l'aigua de les tres olles estava bullint. En una va col·locar pastanagues, en una altra va col·locar ous i en l'última va col·locar grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir ni una paraula.
La filla va esperar impacientment, preguntant-se què estaria fent son pare.
Als vint minuts el pare va apagar el foc. Va traure les pastanagues i les va col·locar en un tassó. Va treure els ous i els va col·locar en un altre plat. Finalment, va colar el cafè i el va posar en un tercer recipient.
Mirant a la seva filla li va dir: "Estimada, què veus?"
-"Pastanagues, ous i cafè" va ser la seva resposta. La va fer acostar-se i li va demanar que toqués les pastanagues. Ella ho va fer i va notar que estaven toves. Després li va demanar que prengués un ou i el trenqués. Després de treure-li la closca, va observar l'ou dur.
Després li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre fruïa el seu magnífic olor.
Humilment la filla va preguntar: "Què significa això, pare?"
Ell li va explicar que els tres elements s'havien enfrontat a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien reaccionat en forma diferent.
La pastanaga va arribar a l'aigua, forta, dura; però després de passar per l'aigua bullint s'havia tornat dèbil, fàcil de desfer. L'ou havia arribat a l'aigua fràgil, la seva closca fina protegia el seu interior líquid; però després d'estar en aigua bullint, el seu interior s'havia endurit.
Els grans de cafè no obstant eren únics; després d'estar en aigua bullint, havien canviat a l'aigua.
-Quina ets tu?, li va preguntar a la seva filla. Quan l'adversitat truca a la teva porta, com respons?
Ets una pastanaga que sembla forta però que quan l'adversitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
Ets un ou, que comença amb un cor mal·leable? Posseïes un esperit fluid, però després d'una mort, una separació, o un acomiadament t'has tornat dur i rígid? Per fora et veus igual, però ets amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit?
O ets com un gra de cafè? El cafè canvia a l'aigua bullent, l'element que li causa dolor. Quan l'aigua arriba al punt d'ebullició el cafè aconsegueix el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses al teu voltant millorin?
- i TU, quina de les tres ets?
Aprenent a deixar anar el got
Una psicòloga en una sessió de gestió d'estrès va aixecar un got d'aigua, tothom esperava la pregunta Està mitjà ple o mitjà buit?
No obstant això, ella va preguntar...
- Quant pesa aquest got?
Les respostes van variar entre 200 i 250 grams.Però la psicòloga va respondre:
- El pes absolut no és important, depèn de quant temps ho sostinc. Si ho sostinc 1 minut, no és problema, si ho sostinc una hora, em farà mal el braç, si ho sostinc 1 dia, el meu braç s'entumirà i paralitzarà. El pes del braç no canvia, però com més temps el subjectes, més pesat es torna.
I va continuar: "L'estrès i les preocupacions són com el got d'aigua. Si penses en ells una estona, no pesa gens. Si penses una mica més comencen a fer mal i si penses en ells tot el dia, acabes sentint-te paralitzat, incapaç de fer res. És important acordar-se de deixar les tensions tan aviat com puguis, en arribar a casa deixa anar totes les teves càrregues."
Una psicòloga en una sessió de gestió d'estrès va aixecar un got d'aigua, tothom esperava la pregunta Està mitjà ple o mitjà buit?
No obstant això, ella va preguntar...
- Quant pesa aquest got?
Les respostes van variar entre 200 i 250 grams.Però la psicòloga va respondre:
- El pes absolut no és important, depèn de quant temps ho sostinc. Si ho sostinc 1 minut, no és problema, si ho sostinc una hora, em farà mal el braç, si ho sostinc 1 dia, el meu braç s'entumirà i paralitzarà. El pes del braç no canvia, però com més temps el subjectes, més pesat es torna.
I va continuar: "L'estrès i les preocupacions són com el got d'aigua. Si penses en ells una estona, no pesa gens. Si penses una mica més comencen a fer mal i si penses en ells tot el dia, acabes sentint-te paralitzat, incapaç de fer res. És important acordar-se de deixar les tensions tan aviat com puguis, en arribar a casa deixa anar totes les teves càrregues."
Un cuento budista
Se cuenta que en el siglo pasado, un turista europeo fue a un templo budista en Japón, con la finalidad de visitar a un famoso sabio.
El turista se sorprendió al ver que el sabio vivía en un cuartito muy simple y lleno de libros. Las únicas piezas de mobiliario eran un futón, una mesa y un banco.
- ¿Dónde están sus muebles? - preguntó el turista.
Y el sabio, rápidamente, también preguntó:
- ¿Y dónde están los suyos…?
- ¿Los míos? - se sorprendió el turista. - ¡Pero si yo estoy aquí solamente de paso!
- Yo también… - concluyó el sabio.
Y el sabio, rápidamente, también preguntó:
- ¿Y dónde están los suyos…?
- ¿Los míos? - se sorprendió el turista. - ¡Pero si yo estoy aquí solamente de paso!
- Yo también… - concluyó el sabio.
“La vida en la tierra es solamente temporal. Sin embargo, algunos viven como si fueran a quedarse aquí eternamente y se olvidan de ser felices”.
“El valor de las cosas no está en el tiempo que duran, sino en la INTENSIDAD con que suceden….. por eso existen momentos inolvidables, cosas inexplicables y personas incomparables como vosotros.”
TEST TIBETÀ
